El
color-llum és el que nosaltres veiem a la vida real. Aquest color-llum viatja
per un conjunt d'ones electromagnètiques provinent d'una font de llum (sol,
bombetes, etc.) que choquen amb les partícules i fan l'espectre visible (colors
que pot captar l'ull humà). La freqüència fa que veiem un color o un
altre depenent de la longitud de les ones i la seva intensitat.
El
color-llum es produeix per una sèrie de colors que si es barreja surt blanc.
Aquesta és una mescla additiva. Els colors primaris del color llum
són el vermell, el verd i el blau, i els secundaris són el cian, el magenta i
el groc. Si es barregen els secundaris surt el blanc.
El color-pigment es produeix per una sèrie de colors que si es barregen dona negre, això s'anomena mescla subtractiva. Els colors primaris del pigment són el magenta, el groc i el blau, i a partir d'aquí es poden fer tota la resta de colors. Els colors secundaris són el vermell, el verd i el blau.
*Freqüència: Relació entre la longitud i l’altitud de les ones electromagnètiques que produeix la llum.
*Mescla additiva: Fet de barrejar els colors primaris del color llum.
*Mescla subtractiva: Fet de barrejar els colors primaris del color pigment
Heterochromia:
La
heterochromia consisteix en que els iris dels ulls són de diferent color.
Hi han dos
tipus de heterochromia:
- la
completa, en el que l’iris dels dos ulls són diferents per complet.
- i la
parcial, que hi ha una part, o taca en un dels ulls, de diferent color.
La
heterochromia pot ser de naixement, la qual cosa es deu a un excés de melanina a una part determinada de l'iris.
O pot ser
adquirida,que amb el temps van apareixent diferents síndromes. Un d'aquests
síndromes és el de Claude-Bernard-Horner.
La
heterochromia també pot adquirir-se per un error, o accident que provoqui que
l'iris produeixi un excés de cèlules, o melanina.
Anisocoria:
Asimetria de
les pupil·les per un diferent estat de dilatació, això pot
ser per una miosis i midriasis. Si
aquesta diferència en el tamany de les pupil·les és de 0.6 mm es considera
normal.
La
anisocoria pot ser hereditaria, o pot donar-se per causes vasculars,
tumorals, infeccioses, medicaments oftalmològics, o glaucoma.
*miosis: Es dona quan la pupil·la es contrau.
*midriasis: Es dona quan la pupil·la es dilata.
*vasculars: Referit als vasos sanguinis.
*tumorals: Relatiu a un tumor.
*infeccioses: Relatiu a les infeccions. Es pot agafar mitjançant infeccions.
*medicaments oftalmològics: Medicaments per a la vista.
*glaucoma: Malaltia que fa que augmenti la pressió de l'ull, i no li arribi la sang, de manera que mica en mica es va perdent visió.
*miosis: Es dona quan la pupil·la es contrau.
*midriasis: Es dona quan la pupil·la es dilata.
*vasculars: Referit als vasos sanguinis.
*tumorals: Relatiu a un tumor.
*infeccioses: Relatiu a les infeccions. Es pot agafar mitjançant infeccions.
*medicaments oftalmològics: Medicaments per a la vista.
*glaucoma: Malaltia que fa que augmenti la pressió de l'ull, i no li arribi la sang, de manera que mica en mica es va perdent visió.
David Bowie:
David Robert
Jones, és un famós cantant i compositor en el qual podem observar un clar cas
de anisocoria i heterochromia, el qual va ser per una baralla que va tenir d'adolescent amb un amic seu: li va donar una bofetada i li va clavar l'ungla del
dit petit a la pupil·la. Després de varies operacions, Bowie va recobrar la
vista a la perfecció, però la pupil·la se li va quedar dilatada.
Miosis i midriasis:
Tant la
miosis com la midriasis són pel circuit que formen la retina,
el nervi òptic, la pupil·la i les àrees cerebrals del camp de la visió, que reaccionen segons la quantitat de llum.
*retina: Part situada al fons de l'ull, que s'encarrega de rebre la imatge. Està en contacte amb el nervi òptic.
*nervi òptic: Nervi que connecta l'ull amb el cervell.
*retina: Part situada al fons de l'ull, que s'encarrega de rebre la imatge. Està en contacte amb el nervi òptic.
*nervi òptic: Nervi que connecta l'ull amb el cervell.
Miosis:La miosis és
quan la pupil·la es contrau. Això ho controla el sistema nerviós
parasimpàtic. La miosis pot ser per una malaltia o un simple augment
de lluminositat.
Midriasis: La
midriasis és quan la pupil·la es dilata. Això ho controla el sistema nerviós
simpàtic, i es produeix quan l'ull percep poca quantitat de llum.
Policoria:
És una
malaltía congènita de l'iris que consisteix en tenir més d’una, o diverses
obertures de pupil·la, és a dir, més d’una pupil·la.
Hi ha una
pupil·la principal i altres obertures, o 'taques' negres que no solen ser
perfectament rodones, i/o més petites ja que són un 'error' de l'iris.
*congènita: Que es passa per herència, i es té des del naixement.
*obertures: les diferents pupil·les que es poden donar a la policoria.
*congènita: Que es passa per herència, i es té des del naixement.
*obertures: les diferents pupil·les que es poden donar a la policoria.
Aniridia:
Malaltia
dels ulls congènita i hereditària poc freqüent, que tot i que pel nom
signifiqui falta de l'iris, sí que té un iris rudimentari. La aniridia pot ser
provocada per la falta del desenvolupament de l'ull. Aquesta malaltia afecta a
la visió de la persona, fent que aquesta només tingui un 20% de visió. També
pot provocar cataractes, glaucoma i l'opacificació corneal, que
provoca l'empitjorament de la visió.
*opacificació corneal: La còrnia (part transparent de l'ull que cobreix l'iris i la pupil·la) es torna opaca, en diferents mesures.
*cataractes: Quan el cristal·lí (part de l'ull situada al darrere de la pupil·la) es torna opac, i no permet el pas de la llum.
*opacificació corneal: La còrnia (part transparent de l'ull que cobreix l'iris i la pupil·la) es torna opaca, en diferents mesures.
*cataractes: Quan el cristal·lí (part de l'ull situada al darrere de la pupil·la) es torna opac, i no permet el pas de la llum.
Génesis d'Alexandría:
És cert que existeix gent amb aquest color d’ulls violeta. Aquest color d’ulls és per la barreja entre tons de color vermell i reflexes blaus, que no donen violeta en sí, sinó un irreal blau molt intens. Això es dona principalment en gent albina, tot i que també és possible tenir-ho sense ser albí.
Un exemple és l’Elizabeth Taylor.
Elizabeth taylor:
Albinisme ocular:
Albinisme:
L'albinisme en sí, és una condició genètica hereditaria que consisteix en
la manca de pigment, és a dir de melanina. Afecta a persones, animals i
plantes.
Les persones afectades no només tenen problemes de vista, sinó que també
tenen problemes a l’hora d’exposar-se al sol, i problemes metabòlics.
En l'albinisme 'complet' o 'oculocutani' es presenta una condició
anomenada hipoplasia, el qual fa que el cos no generi suficients cèl.lules.
Albinisme ocular:
En la major part dels casos d'aquesta malaltia,
l'iris manca completament de melanina.
En altres casos, podem
observar com li manca melanina, però no tota, ja que no podem observar els
teixits interiors, però la seva condició manca generant cèl·lules.
Els rajos solars travessen l'iris, així reflexant la hemoglobina
dels vasos sanguinis de la retina, resultant així un color
vermellós: es veuen els teixits de l'interior.
Però, tot i ser un curiós cas i agradable als
ulls dels espectadors, les persones que pateixen aquesta malaltia solen sofrir també de fotofòbia, nistagme, estrabisme,
miopia, astigmatisme i molts més problemes i patologies els quals els hi
impedeixen una vida normal.
Tot i que, no tots els casos d' 'ulls vermells' són albins, també hi
han hagut casos de persones amb un nivell de melanina d'una persona
sana.
*oculocutani: Tipus d'albinisme, que afecta a la pell, els ulls, i el cabell.
*oculocutani: Tipus d'albinisme, que afecta a la pell, els ulls, i el cabell.
*hipoplasia: Desenvolupament incomplet o deficient d'un teixit o d'un òrgan.
*hemoglobina: Part de la sang que s'encarrega de portar l'oxigen. També és el que li dona el color vermell.
*fotofòbia: Aversió a la llum.
*nistagme: Malaltia basada en el moviment involuntari dels ulls.
*estrabisme: Malaltia en la que els ulls no van coordinats. Miren cap a llocs diferents.
*miopia: Malaltia ocular que fa que no es vegin els objectes llunyans.
*astigmatisme: Malaltia ocular que fa que, tant objectes propers, com llunyans, es vegin desenfocats. No permet fer un clar enfocament de l'objecte.
Ulls verds:
El color verd es deu a la quantitat moderada de melanina a la part anterior de l'iris, i als alels dels ulls clars (verd, blau i gris), aquest gen s'anomena EYCL1, i l'altre gen que es barreja amb aquest s'anomena EYCL3, la barreja de ambdós provoca el verd.
Ulls marrons:
Els ulls marrons, siguin clars o obscurs perteneixen al mateix gen, provocat per el cromosoma 15. Aquest color d'ulls és el més comú en tot el món en quant a l'espècie humana. El color marró als ulls es deu a la gran quantitat de melanina que hi ha a la part anterior de l'iris, i serveixen per absorbir gran quantitat de llum. Aquest color predomina en els llocs càlids i lluminosos, ja que són els menys sensibles.
Ulls blaus:
Aquest color es deu a la poca quantitat de melanina en els teixits de l'epiteli anteriors a l'iris. Al igual que els ulls verds, el color és provocat per el gen EYCL1 i el gen EYCL3.
Aquest color d'ulls no permet absorbir gaires quantitats de llum; els llocs on és freqüent aquest color d'ulls sol ser zones poc lluminoses i fredes, com ara el nord d'Europa.
Es dedueix que totes les persones en l'actualitat provenen d'una mutació comuna d'una persona de fa milers d'anys, ja que originalment tots els humans tenien els ulls marrons. Aquest color és una mutació o adaptació al medi.
Ulls pards:
Els ulls pards són característics pel fet de que tenen, tant color marró com color verd. La part de color marró sempre és la que està més a prop a la pupil·la. Des del punt de vista genètic no hi ha una explicació clara de perquè es produeix aquest color, tot i que s'ha suggerit un model probable, que es basa en que al gen EYCL1 li afecta un hipotètic gen M, fent d'aquesta manera que el gen EYCL1 generi més melanina, i per tant canvi de color.
Ulls ambre:
Aquest és un color que estaria entre el marró i el pard. Genèticament no hi ha una explicació per a aquest color, tot i que se sap que és causat pel "lipocromo" o "pigmento fusco".
Ulls grisos:
Aquests ulls adquireixen un color grisós, tot i que no existeix cap explicació genètica per això. Existeixen 2 teories:
- Hi ha un estroma (moltes proteïnes, o molt grans) que s'interposa entre la llum i l'iris, fent d'aquesta manera que es reflexi el doble de llum cap a l'exterior, i es vegi el color gris.
- Segons el color.
- Gris fosc: Es dona als ulls originalment blaus. Aquests tenen una capa de melanina a la part anterior a l'iris, que fa que al reflexar-se el color blau es vegi més opac.
- Gris clar: Aquests tenen una capa molt petita de melanina (més que els ulls blaus) a la part anterior a l'iris.
Les neurofibromatosis (NF) són trastorns genètics del sistema nerviós que causen el creixement de tumors en els nervis. Aquests tumors són benignes, el que significa que no són cancerígens. Les NF també poden provocar anomalíes en la pell i els ossos. La gravetat dels símptomes varia enormement.
Existeixen tres formes principals de NF:
1. NF1, abans coneguda com a neurofibromatosis periférica o malaltia de von Recklinghausen
2. NF2, abans coneguda com a neurofibromatosis acústica bilateral, neurofibromatosis central o schwannoma vestibular
3. Schwannomatosis, fins fa poc considerada una forma de la NF2.
Glioma òptic: És un tumor en el nervi òptic. Aquests tumors rarament afecten a la vista i la majoría, que per lo general es diagnostica abans dels 7 anys d'edat, no causa símptomes i no requereix tractament.
Nòduls de Lisch: dos o més nòduls diminuts de color marró clar o obscur, que són petites acumulacions de pigment que apareixen en l'iris. Per lo general apareixen a prop de l'adolescència i no causen problemes visuals en la vista. S'observen en la majoria dels nens amb NF1, habitualment en majors de 10 anys. Són molt útils per al diagnòstic.
Síndrome de waardenburg:
Dermatosis hereditaria poc freqüent que afecta a la vista d'entre altres, com la poliosis(absència de melanina, com podem observar en la foto) o deformacions cranials. L'afectat pot sofrir de problemes de vista i heterochromia.
Síndrome de Claude-Bernard-Horner:
Aquest síndrome es caracteritza per la miosis d'un sol ull i l'heterohcromia, a més de ptosis (parpella caiguda), i anhidrosis (sequedat facial). Aquesta malaltia normalment no es dona a l'hora de nàixer, sinó que apareix més tard. Pot ser provocada per alguna classe de tumor, com els tumors de cavum, o el tumor de pancoast, tot i que normalment és per alguna lesió al nervi simpàtic de la cara; aquesta lesió pot ser provocada en 3 nivells:
-nivell central: va de l'hipotàlam fins a la mèdula espinal cervical-toràcica.
-nivell preganglionar: va de la mèdula espinal, passant per la part superior de la cavitat toràcica, i ascendeix per el coll fins al gangli cervical superior, a l'altura de l'angle de la mandíbula.
-nivell postganglionar: A partir del gangli cervical superior(dona origen a les vies nervioses de l'ull)
Enoftalmos: El globus ocular d'un tamany normal està fora de la seva òrbita enfonsat cap endins, això és per la deshidratació o a una pèrdua de greixos de l'ull.
Microftalmía: El globus ocular és massa petit degut a un problema del seu desenvolupament, això acustuma a anar acompanyat d'altres anomalies.
Nistagme: Aquesta malaltia es basa en el moviment involuntari dels ulls, ja sigui en vertical, horitzontal, rotació, o una combinació per una molt mala visió de l'afectat.
Anell de Kayser-Fleischer:
Aquest anell està format per l'acumulació de coure a la part externa, inferior o superior, de la còrnea. Pot ser visible, si està molt avançat, o no. Està directament relacionat amb la malaltía de Wilson.
Malaltía de Wilson: Acumulació de coure en els teixits.
CURIOSITATS:
16.3% azul-gris, un 55.2% verde-avellana y un 28.5% marrón-negro Espanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada